dijous, 31 de desembre de 2015

BON ANY NOU!


Hola a tots,
Aquesta entrada simplement és per desitjar-vos un BON ANY NOU a tots! Sé que vaig avançada perquè encara falta una mica per les campanades (bé, depèn de quan ho llegeixis, però dubto que a les dotze de la nit estiguis llegint això...), però volia desitjar-vos un bon any nou a tots!


Encara no fa un any que aquest blog existeix, però tenint en compte que tenim al davant un canvi d’any, he pensat que potser és hora d’una d’aquelles entrades una mica sensibleres... Us aviso amb antelació per si no us agraden aquest tipus d’entrades.

“Bé, comencem des del principi, tot va començar amb un petit blog que només tenia dos seguidors i en el que només es publicaven relats escrits per una noia que volia compartir les seves històries amb algú. Amb el temps, aquella noia va començar a endinsar-se en el món blogger, va descobrir blogs de lectura que li van agradar, el que eren les iniciatives i que existien una quantitat  immensa de gadgets que ella desconeixia.

D’aquesta forma, va arribar un dia en què aquesta noia va decidir que volia créixer com a blogger, volia donar al món alguna cosa més a part de les seves històries, volia ser com aquells blogs grans que eren coneguts i reconeguts en la blogosfera, així que va començar a recomanar llibres que a ella li agradaven, d’aquesta forma es va aconseguir introduir en el món dels blogs literaris. A mesura que passava el temps, el blog creixia, cada cop tenia més seguidors, la noia havia conegut molta més gent dins d’aquest món de blogs literaris gràcies a una iniciativa a la qual s’havia apuntat  i el blog s’estava tornant un blog estrictament literari, cada vegada publicava més ressenyes, book-tags, frases de llibres i menys històries de les que ella escrivia. 

Llavors va arribar la publicació d’un llibre, “El noi del bus”, i el blog de la noia es va convertir en un blog més aviat publicitari, on de tant en tant publicava alguna ressenya, book-tag o liebster award. A mesura que el tema del llibre avançava, la noia tenia més oportunitats per escriure sobre altres coses que no fossin el llibre “El noi del bus”, tanmateix va descobrir la perfecta combinació per poder parlar sobre el llibre “el noi del bus” conjuntament amb altres temes literaris i va tornar a transformar el blog en un blog literari i una mica publicitari a la vegada.

Cada dia el blog creixia una mica més; guanyava en contingut, en visites i de tant en tant amb algun seguidor, però com sempre passa, van arribar els mals temps. La noia va perdre la inspiració i ganes d’escriure en el seu blog durant un temps, simplement no trobava idees que la motivessin a posar-se davant de l’ordinador per escriure una entrada o llibres que l’enganxessin per passar-se tardes llegint. Per sort, després d’unes setmanes els mals temps van acabar passant, la noia va recobrar la seva passió per la lectura i el blog va seguir endavant, però llavors va arribar un dia en què la noia va adonar-se que el seu blog havia perdut una part de la seva essència inicial.

Aquell blog que ella havia creat per compartir les seves històries, ara només contenia ressenyes, book-tags i cap història seva. Feia molt que no escrivia cap text pel seu blog i no sabia si fer-ho, però volia que el seu blog recobrés l’essència, així que el dia de cap d’any es va asseure davant del seu ordinador i va decidir relatar als seus lectors la història d’aquell petit blog amb dos seguidors que ella havia creat ja feia un temps i que en aquell moment tenia cinquanta-sis seguidors, vuitanta-dues entrades publicades,  cinc-cents vuit comentaris i dinou mil dues-centes vint-i-quatre visites per agrair que estiguessin sempre allà per llegir el que ella penjava i per recordar quina era l’essència del seu blog.”




dilluns, 28 de desembre de 2015

RESSENYA: ALLÀ ON ELS ARBRES CANTEN


Hola a tots,
Avui us porto una ressenya, encara que crec que és més aviat simbòlica perquè pel que he vist tothom del món blogger ja s’ha llegit el llibre que ressenyaré. I el llibre és “Allà on els arbres cantes” de la Laura Gallego, sent el primer llibre que llegeixo d’aquesta autora.

FITXA TÈCNICA

Títol: Allà on els Arbres canten
Autora: Laura Gallego
Nº de pàgines: 477
Editorial: Cruïlla
Sinopsi: La Viana, l'única filla del duc de Rocagrisa, està promesa a Robian de Castellmar des que eren petits. Tots dos s'estimen i es casaran a la primavera. Però, durant les festes de celebració del solstici d'hivern, un home estrafolari adverteix al rei de Nòrtia i els seus cavallers de l'amenaça dels bàrbars de les estepes... I tant el Robian com el duc es veuen obligats a anar-se'n a la guerra. En aquestes circumstàncies, una noia com la Viana no pot fer altra cosa que esperar que el seu promès torni. I, potser també, fer cas de les llegendes que s'expliquen sobre el Gran Bosc...


OPINIÓ PERSONAL

Bé, aquest llibre el començava amb grans expectatives perquè tothom que se l’havia llegit m’havia dit que era genial i que m’encantaria, però a la vegada el començava sense tenir ni idea de que tractava. Ningú m’havia explicat de què anava i la sinopsi no era extremadament explicativa, així que només us diré que en la meva edició del llibre que és aquesta (imatge), em pensava que el de la portada era el Robian… Si gent, em pensava que era el Robian…


Doncs bé, comencem per la trama. M’ha agradat moltíssim, m’ha encantat com s’anava desenvolupant la història i com tot anava lligant per adquirir un sentit. A més, és una d’aquelles trames enganxoses que t’agafen i no et deixen anar, que a mi, personalment, m’encanten. És una trama ràpida, no hi ha moments en que et puguis avorrir, i tota l’estona estan passant coses interessants que fan avançar tota la història.


També m’he fixat que al llarg de la trama, l’autora posa certes escenes que representen el fi d’una etapa i el començament d’una altra, com si representessin un nou començament i reconec que això és un detall que m’ha agradat. I, finalment, l’última cosa que volia dir sobre la trama és que realment t’endinsa en la història, t’ajuda a imaginar-te tots els escenaris en què passa la història i te’ls fa semblar molt reals.


Llavors, sobre els personatges; definitivament el meu preferit, sense dubte, és l’Uri. El trobo tant dolç, pur i innocent que simplement et fa sospirar cada vegada que diu o fa alguna cosa, però el que més m’agrada d’ell és el fet que aquesta puresa i innocència que té, el fan ser molt sincer i honest i diu les coses com ell les veu, sense embuts. Altres personatges que m’han agradat molt, han estat la Dorea, aquesta dona realment és increïble i enginyosa, i el Llop, tot i ser una mica rude és realment el que necessita la Viana.
Per l’altra banda, no puc dir el mateix sobre la protagonista del llibre, la Viana. L’admiro per com evoluciona, s’aconsegueix adaptar a una nova vida i com es converteix en una lluitadora capaç de sobreviure tota sola, però la seva actitud em posa dels nervis. Entenc el perquè fa tot el que fa, però trobo les raons una mica egoistes i mai arriba a considerar com el que fa pot arribar a afectar a tots el que l’envolten. La veritat és que mentre llegia el llibre anava pensant “Ara passarà alguna cosa que farà que la Viana se n’adoni que té molta gent que l’estima i que ha de començar a pensar en ells”, però la veritat és que no arriba mai.


Una altra cosa que m’ha agradat del llibre, és el llenguatge que utilitza l’autora. És molt planer i fàcil de llegir, totalment contrari al llenguatge del llibre que m’acabava de llegir, “Memòries d’una geisha”.
I sobre el final, simplement m’ha enamorat. Crec que mentre el llegia, durant un moment se m’han posat els ulls plorosos, no diré si d’alegria o tristesa, però realment m’ha emocionat. Personalment crec que és el final que es mereixia la història i encaixa a la perfecció.


En definitiva, és un llibre de cavallers barrejat amb una mica de fantasia que et donarà tot el que pots demanar si t’agraden aquests gèneres.

4,5/5

Us l'heu llegit? Que en penseu?


dissabte, 26 de desembre de 2015

HAPPY DOUBLE BIRTHDAY! + BON NADAL!


Hola a tots,
Sé que ja és bastant tard per penjar una entrada, però millor tard que mai, a més, tenint en compte del que tracta no em podia esperar a demà, sinó que l’havia de penjar avui.

Com ja heu vist en el títol, aquesta entrada és per “celebrar” dos aniversaris. En primer lloc el meu (una mica egocèntric tot plegat, ho sé) i l’altre és el naixement de “El noi del bus” (més egocèntric no podia ser tot plegat), que va començar a escriure’s el vint-i-sis de desembre de l’any passat en un blog com aquest i que ha acabat convertint-se en una novel·la.


I com que es tracta d’una entrada per celebrar, he suposat que no us podia deixar sense un “regal” per part meva, així que us deixo amb una mini-edició de frases:

-I quina és la teva banda sonora?
-La meva preferida? –va riure.
-No, la teva preferida ja la sé, vull dir la banda sonora de la teva vida?
-Doncs encara estar per definir, però en aquest moment deu estar sonant “Can’t feel my face” perquè fa un fred que pela i fa mitja hora que no em sento el nas.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-En realitat no et pots enamorar d’un artista, només t’enamores del seu art.

-M’estàs dient que el meu amor cap al Zac Efron no és real?
-Exactament.
Va bufar fort, ofesa.
-En realitat estàs enamorada de tots els personatges que ha interpretat, no de la seva persona.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-A les dotze he d’estar a casa.
-Com la Ventafocs.
-Podria demanar si em deixen quedar-me fins més tard.
-No ho demanis –els dos ens vam mirar, ella sense entendre el perquè i ell somrient- No pots fer que la màgia duri més temps del previst, així són les regles.



----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
De sobte van sentir la seva cançó.
-Sents això?
Va assentir amb el cap.
-És Déu posant la nostra cançó.
-No crec en Déu.
-Què t’ha fet per què no creguis en ell?
-El que ha fet és no fer res.
-Va crear el món –els dos van mirar- això no és suficient?
-Em considero una persona exigent.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-T’has enfadat amb mi?- va demanar-li ell preocupat.
-No- va respondre ella secament.
-Ara representa que estem en un d’aquells moments en què tot el que dius significa el contrari del que realment vols dir?
-No.
-Llavors això significa que si, no?
-Això significa que vull que em deixis en pau i que marxis d’aquí.
Llavors ell es va acostar a ella i la va abraçar en silenci.



Però a part de ser una entrada per celebrar això, també és una entrada per desitjar a tothom un BON NADAL!. Sé que va ser ahir i que vaig tard perquè tots els blogs van fer aquestes entrades ahir, però com que encara queda bastant temps de vacances de Nadal, us ho dic ara. MOLT BON NADAL!




dimecres, 23 de desembre de 2015

LIEBSTER AWARD (IV)


Hola a tots,
Avui, només tres dies després d’haver publicat l’última entrada, torno amb una nova entrada! Estrany, ho sé... Bé, fa poc vaig recordar que la Joana de Joana’s books m’havia nominat a un Liebster award i com que no vull que se m’acumuli la feina he pensat que ja és hora de respondre les preguntes. Per cert, moltes gràcies Joana per nominar-me.


Aquestes són les regles:
- Agrair al blog que t’ha nominat i seguir-lo.
- Respondre a les 11 preguntes que t’han fet.
- Nominar a 11 blogs que tinguin menys de 200 seguidors.
- Avisar-los que han estat nominats.
- Realitzar 11 preguntes als blogs que han estat nominats.

      1. Quin llibre has llegit aquest any que t'hagi fet emocionar?
Doncs la veritat és que aquest any no ha estat el més productiu com a lectora, però crec que el llibre conjuntament amb la pel·lícula de “The fault in our stars” sí queva aconseguir emocionar-me.


      2. T'agrada que els llibres ensenyin alguna cosa?
La veritat és que no m’importa gaire. Amb això vull dir que em sembla perfecte si mentre llegeixo un llibre adquireixo coneixements sobre algun tema en particular, però no ho trobo necessari a l’hora de triar un llibre. Per exemple, l’últim llibre que em vaig llegir, “Memòries d’una geisha”, em va encantar i em va ensenyar moltes coses sobre el món de les geishas, però “Mi teoria del todo” també em va encantar i no em va ensenyar res en particular.


      3. Quin gènere t'agrada més? Per què?
M’agraden tots els gèneres i ho dic de veritat. Clàssics, romàntics, de misteri, de fantasia, de ciència-ficció… Tot i això, reconec que sento una especial atracció pels de fantasia perquè m’encanta poder-me endinsar en mons desconeguts i descobrir nous personatges.

      4. Quin llibre desitges més?
N’hi ha masses per triar-ne un de sol. Però per aquest Nadal espero que em regalin “A todos los chicos de los que me enamoré” perquè he llegit molt bones crítiques i tinc ganes de llegir-me’l.

      5. Creus que els llibres valen massa diners?
A veure, aquesta és una pregunta difícil. Com a lectora crec que sí que ho són, però com a escriptora entenc tota la feina que hi ha darrere de la publicació d’un llibre, tota la gent que hi ha treballat i totes les coses que s’han hagut de pagar perquè el llibre surti a la llum i llavors no em sembla precisament car.


      6. Normalment en quin idioma llegeixes?
Normalment llegeixo en català, encara que últimament m’estic acostumant a llegir en anglès i quan un llibre no està en català, ni en àngles, el llegeixo en castellà.

      7. Estàs orgullós del bloc què tens? Perquè?
Doncs la veritat que sí. No sabria dir perquè, però crec que qualsevol persona que té un blog s’hauria de sentir orgullós de tenir-lo.


      8. Tens molta inspiració quan vas a escriure al bloc?
Pregunta trampa. Si dic que sí, és evident que no estic dient la veritat perquè últimament he publicat unes quantes entrades explicant-vos que vaig fluixa d’inspiració, però si dic que no, tampoc seria veritat perquè quan em poso a escriure entrades pel blog em surten bastant fluides i això suposo que és perquè hi ha inspiració a l’hora d’escriure. Deixo aquesta pregunta sense respondre.


      9. Creus que el teu bloc és millorable?
Evidentment, sense cap dubte. Sincerament crec que hi ha moltes coses que podria millorar i espero poder anar arreglant-les amb el temps. De moment no us les dic perquè potser no us havíeu adonat d’aquests errors i ara els començareu a veure…


      10. Escrivint t'expresses bé? O necessites expressar-te en vídeo?
Personalment crec que escrivint m’expresso bé quan realment tinc una cosa que vull expressar. Si hi ha alguna cosa que vull dir o transmetre, llavors les paraules flueixen, però si em poso davant de l’ordinador perquè sí, doncs llavors no acabo d’expressar res amb el que escric.

      11. Durant el dia penses en el bloc? I en el llibre què estàs llegint?
Sí, m’agrada passar-me per la pàgina de blogger com a mínim una vegada al dia per veure com va tot. Sobre el llibre, només hi penso quan el llibre realment m’agrada i m’ha enganxat, si no és així, en general no hi penso.


I això és tot per avui. Sé que hauria de nominar onze blogs, però en l’últim liebster award em vaig emocionar, vaig acabar nominant més d’onze blogs i molts d’aquests blogs em van dir que tenien una acumulació tremenda de premis i nominacions, així que de moment els hi deixaré una mica de temps lliure fins que trobo oportú començar-los a nominar a premis i book-tags una altra vegada.


diumenge, 20 de desembre de 2015

COM VAIG ACABAR PUBLICANT UN LLIBRE... #5


Hola a tots,
Avui finalment porto l’última part de “Com vaig acabar publicant  un llibre”, però abans volia disculpar-me per la poca activitat que ha tingut el blog, tot i això us prometo que dic la veritat quan dic que “faig tot  el que puc per pujar el màxim de contingut possible”. A més, fa poc em va passar una cosa amb el blog que és el primer cop que em passa, vaig perdre un subscriptor. Sé que potser no és res per fer-ne un drama, però realment això de perdre subscriptors no et deixa un somriure a la cara, tanmateix reconec que potser això ha passat per culpa de la inactivitat del blog, de forma que ara que comencen les vacances de Nadal sí que intentaré penjar contingut més sovint.


 I ara tornant a l’entrada, sé que fa molt temps que vaig publicar l’altra part, així que us posaré una mica en context. Bé, ja havia acabat la novel·la, crec que ja tenia un precontracte firmat i era hora d’una nova reunió per decidir coses sobre la publicació del llibre.

<< Doncs allà tornava a estar després d’haver acabat la novel·la, davant de l’edifici de Planeta. Com ja havia fet unes quantes vegades abans, vaig entrar a secretària, em van demanar el DNI i llavors em van donar una targeta de visitant per poder entrar (perquè allà la seguretat és potent). Aquesta reunió va ser una mica diferent de les altres, bàsicament perquè vam discutir temes pertinents a la publicació del llibre i pel número de gent que érem.


Com ja us havia explicat anteriorment, en les reunions sempre erem la meva editora, el meu pare i jo, doncs en aquesta ja no. En aquesta reunió vam ser el meu pare, la meva editora, una altra editora, l’encarregada de premsa, l’encarregada de màrqueting, l’encarregada de les xarxes digitals, una altra noia, de la qual ara mateix no recordo les funcions (sorry!) i evidentment jo. Detall: totes dones (a exepció del meu pare).


I ara els temes que es van discutir en aquesta reunió; en primer lloc es va escollir el títol del llibre; no sé si ja us ho havia explicat, però anteriorment m’havien dit que el títol de “si m’estimes...” no servia i que penses en un altre, el problema va ser que no vaig poder pensar-ne un altre i en aquesta reunió em van suggerir el títol “El noi del bus” i vaig haver d’acceptar encara que el títol no em convencia massa. Llavors també em van confirmar data de publicació del llibre, “21 OCTUBRE”, i vam parlar sobre el nou blog que havia obert (en el qual us trobeu en aquest moment), ja que el de “sí m’estimes..” havia de ser tancat perquè tota la novel·la estava penjada allà.


Sobre el que vam parlar d’aquest blog va ser quin contingut hi penjaria i quan ho faria. Bàsicament vam fer un calendari de totes les entrades que es penjarien i quan fins al mes en què es publiques el llibre (segurament ja heu deduït que actualment el blog el controlo jo soleta per la falta d’entrades..). Potser penseu que vaig perdre una mica de llibertat sobre tot el que penjava en el blog, que en part és una mica veritat, però confesso que aquests calendaris que fèiem amb l’encarregada de xarxes socials m’anaven molt bé per organitzar-me i així poder penjar coses més regularment. En aquest moment els trobo a faltar...


I, finalment, també es va parlar de com aniria el tema de màrqueting i prensa (entrevistes, presentacions i aquestes coses). Crec que va ser una de les reunions més productives que hem fet!


Doncs bé, després d’aquesta reunió el temps va anar passant i finalment un dia em van enviar per correu la portada del llibre i em va encantar. El títol sol no em convencia, però amb aquella portada em va enamorar absolutament. Bàsicament en aquell moment el llibre acabava de néixer, jo ja li havia donat un cos i l’editorial li acabava de donar una cara.>>

Us he dit que aquesta era l’última part de tota aquesta saga d’entrades i personalment crec que podria ser-ho, però és veritat que encara queden aquells petits detallets (com la correcció de la novel·la, alguns canvis que es van fer i algunes altres coses) que m’agradaria explicar-vos, així que si voleu que us els expliqui jo faré una altra entrada per explicar aquests petits detalls, però si amb aquesta entrada ja us heu quedat bé, doncs que així sigui!