diumenge, 11 de juny de 2017

ENCARA NO S'HA ACABAT

Hola a tothom,

Torno a estar per aquí! Sóc totalment conscient que no he penjat res en el blog des del tres de març i no intentaré excusar-me perquè no tinc excusa vàlida. Sé que seria molt fàcil dir que no he tingut temps per escriure entrades o que no he llegit gaire aquesta temporada, però no us vull mentir tan descaradament, la veritat és que sí que he tingut temps i sí que he llegit bastant en aquests mesos, però no he volgut escriure en el blog.

Quan portava unes setmanes sense publicar res em vaig proposar escriure una ressenya d’un llibre que m’havia agradat molt, però no sé per què, quan em vaig asseure davant de l’ordinador disposada a plasmar les meves idees en paraules, no vaig poder. No em sentia emocionada ni motivada davant de la perspectiva de compartir la meva opinió sobre un llibre, em venia de gust quedar-me-la per mi i només per mi.

He decidit que no vull convertir el fet de llegir en una obligació per així, després, poder escriure una ressenya i crec que amb aquests mesos de descans, d’alguna forma ho he aconseguit. Llavors, significa això que hem arribat al final del recorregut? La resposta és que no. Irònicament, ara que no em sento obligada a escriure, em ve més de gust compartir les meves opinions amb la gent. No diré que tinc unes ganes boges de posar-me davant de la pantalla de l’ordinador a redactar ressenyes, però la idea no em repulsa tant com potser ho feia uns mesos enrere.

No us puc prometre que començaré a penjar entrades regularment una altra vegada perquè sé que no ho faré, tot i això, sí que us puc prometre que encara no hem arribat al final del camí, encara queda una llarga distància per recórrer i molts projectes per portar a terme...

Una abraçada,


Aina


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada