dimecres, 15 de juny de 2016

BOOK-TAG: EL JOC LITERARI DE LES FRASES


Hola a tots,
Torno a estar a aquí després d’un altre període bastant llarg d’inactivitat... Suposo que ja heu notat que tinc bastants dificultats per mantenir el blog actiu d’una forma regular, però com a defensa diré que tot i no penjar contingut d’una forma regular i deixar-lo abandonat de tant en tant, com a mínim puc dir que al final sempre acabo tornant. Bé, com que no m’he pogut llegir cap llibre nou, he decidit portar-vos un book-tag que vaig trobar i em va semblar molt original i és “El joc literari de les frases”.

Aquest tag consisteix a triar deu llibres, llavors de cadascun s’ha d’escollir una paraula que estigui en la pàgina i línia que indica el tag i finalment s’ha d’escriure un mini text en què surtin totes les paraules.


-Pàgina 10, línia 11 
(El vigilant en el camp de sègol) Turó


-Pàgina 23, línia 4 
(L’art de ser normal) Termòmetre


-Pàgina 38, línia 2 
(No està escrit a les estrelles) Desmaiar-se


-Pàgina 24, línia 20 
(El noi del bus)  Atenció


-Pàgina 51, línia 15 
(Caçadors d’ombres) Porta


-Pàgina 66, línia 6 
(Oscuros) Sana


-Pàgina 77, línia 7 
(Eleanor & Park) Raspall


-Pàgina 86, línia 16 
(La Selección) Problemes


-Pàgina 69, línia 9 
(El petit príncep) Príncep


-Pàgina 100, línia 1 
(Desafíame) Estudiar


La veritat és que m’han sortit paraules tant disperses que m’ha costat una miqueta posar-les totes juntes en un text, però al final enredant una mica la trama ho he aconseguit i aquí està el text que he fet amb  totes aquestes paraules:

No s’esperava que la seva tornada fos d’aquella manera. Després de passar setmanes ingressada a l’hospital havent de suportar ser despertada cada nit perquè una infermera li poses el termòmetre i no podent passar del llindar de la porta de la seva habitació sense que vingués una infermera a socorre-la per por a què pogués arribar a desmaiar-se del dolor del tractament, esperava aconseguir una mica de llibertat al marxar d'allà. S’imaginava que al tornar a casa la seva vida tornaria a la normalitat i els únics problemes als quals s’hauria d’enfrontar serien estudiar, treure bones notes i trobar el seu príncep blau, però tot i haver deixat l’hospital i estar sana, aquella malaltia l’havia deixat marcada i semblava que la perseguia allà on anés. Només calia mirar-la amb atenció per veure els rastres que la malaltia havia deixat. Es trobava un recordatori cada matí quan anava al lavabo i veia el seu raspall sobre el marbre per recordar-li que ja no tenia cabell per on passar-lo o quan havia de trobar roba que amagués les cicatrius i les marques que li havien deixat l’operació i la quimio. L’únic lloc que li quedava per sentir la normalitat que tant anhelava era aquell turó solitari allunyat de la ciutat.

Espero que us hagi agradat


4 comentaris:

  1. ¡Hola!
    La verdad es que esto es nuevo, no lo había visto en otro blog y me gusta un montón.
    El resultado está guay :P

    Un beso desde Viajando a otros mundos ;)
    PD: Ya tienes una nueva seguidora

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!

      Muchas gracias! Me alegro que te haya gustado el resultado! Ahora me paso a ver tu blog ;)

      Besos!

      Elimina
  2. Hola Aina!
    No havia vist aquets 'joc' en cap altre blog i pareix molt divertit.
    Crec que el probaré.
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Izzy!
      La veritat és que és bastant entretingut de fer! Espero veure'l al teu blog!
      Petons!

      Elimina