dilluns, 14 de novembre de 2016

RESSENYA: L'ASSASSÍ QUE VA SOMIAR AMB UN LLOC AL CEL (JONAS JONASSON)


Hola a tothom,
Avui, després de gairebé dues setmanes (de veritat que sento tardar tant a penjar entrades), us porto la ressenya d’un llibre que la veritat m’ha costat molt temps llegir, i no perquè sigui molt llarg o perquè m’hagi avorrit, sinó perquè ha estat un llibre que vaig començar a llegir en una d’aquelles èpoques en què no llegia gaire, així que vaig tardar una quantitat de temps considerable a acabar-lo. Espero que us agradi.

FITXA TÈCNICA

Títol: L’assassí que va somiar amb un lloc al cel
Autor: Jonas Jonasson
Editorial: Catedral
Nº de pàgines: 383
Idioma: Català
Sinopsi: Tots els delinqüents d’Estocolm persegueixen l’home més estimat de Suècia: un assassí a sou retirat que acaba de sortir de la presó i s’ha aficionat a l’alcohol i la Bíblia. Acompanyen l’exassassí una parella d’enamorats que el protegeixen i l’utilitzen per engegar un negoci que els farà rics: fundar una Esglèsia on regar generosament la paraula de Jesús amb vida de missa, una lloc de recolliment per predicar que el camí de la santedat també es por recórrer fent esses.
  Benvinguts a una història frenètica d’amor, salvació i ressaca. Sant, sant, sant, és l’assassí!

OPINIÓ PERSONAL

Amb aquest llibre l’autor Jonas Jonasson segueix amb la seva línia d’històries i personatges totalment extravagants, inversemblants i extraordinaris que han captivat a lectors al voltant del món.

Jonas Jonasson

La veritat és que la trama d’aquest llibre és absolutament descabellada i irreal i no tinc del tot clar quin és el regust que m’ha deixat. Del que estic segura és que m’ha semblat molt original, en certs aspectes, divertida i el que considero que és molt important en un llibre m’ha creat interès per saber com acabava la història.


Sobre la rapidesa amb que avança la història, aquest no és un d’aquells llibres en els quals l’acció va a cent per hora i tota l’estona estan passant coses noves, sinó que en aquest llibre la història avança a una velocitat mitjana, passen coses abans que et doni temps d’avorrir-te de la situació dels personatges, però tampoc estan passant coses contínuament.


Una cosa a destacar és que el llibre està destacat en tres parts diferents i jo, personalment, quan vaig acabar la segona part vaig tenir la sensació que tot quedava ben tancat i solucionat, és a dir, per mi no calia la tercera part. Tot i això, evidentment me la vaig llegir i em va agradar el final definitiu del llibre i les coses que passaven en la tercera part, però penso que si no hi hagués estat, jo consideraria que el llibre també havia acabat bé.

Sobre els personatges, com tots els creats per aquest autor, són personatges originals i extravagants, no són pas una persona que et trobaries pel carrer. Dos dels protagonistes, la parella d’enamorats, m’han agradat especialment per la seva gran astúcia, la forma en què sempre saben que fer i perquè, com tot en aquesta història, no són precisament típics. I amb els personatges en general, crec que el llibre et fa reflexionar una mica sobre si la gent pot canviar o si són el que són i ja no es pot canviar.


En definitiva, és un llibre amb una història original, extravagant, inversemblant que et farà oblidar-te de la realitat mentre el llegeixis.
3/5


dimecres, 26 d’octubre de 2016

RESSENYA: CONNEXIONS (ELIZABETH STEWART)


Hola  a tothom,
Avui us porto la ressenya d’un llibre, que m’ha encantat! La veritat és que no n’havia vist cap de ressenya, així que m’he decidit a fer-ne una.

FITXA TÈCNICA

Títol: Connexions
Autora: Elizabeth Stewart
Editorial: Cruïlla
Nº de pàgines: 300
Idioma: Català
Sinopsi: La FIONA, una noia canadenca, ha fet un disbarat: ha enviat al noi que surt amb ella una foto indiscreta que s'ha fet amb el mòbil... Un aparell que havia passat per les mans d'alguna treballadora xinesa com la LAIPING, que acaba d'arribar a una gran ciutat per treballar soldant condensadors fets de coltan... Un mineral que potser havia sortit de la regió natal de la SYLVIE, una noia congolesa que ha patit de manera molt directa la violència generada pel comerç d'aquest mineral maleït.

OPINIO PERSONAL

Crec que en el cas d’aquest llibre he de començar parlant sobre la trama, perquè penso que està molt ben feta. En primer lloc, (no crec que sigui fer spoiler dir això), crec que cal destacar que el llibre ens explica tres històries completament diferents, la de les tres protagonistes, però l’autora les enllaça d’una forma fàcil de comprendre, senzilla i que no sembla que quedi de més.

Sobre l’agilitat del llibre, el llibre avança molt ràpid, no es fa lent ni pesat en cap moment i la veritat és que els temes que tracta, penso que ajuden que no et puguis avorrir en cap moment. Cada història està dedicada a un tema bastant controversial i penso que això et fa pensar en les coses que passen en altres llocs del món i les situacions que viuen en altres països. Personalment, reconec que en llegir la sinopsi, vaig comprar el llibre més interessada en la història de la Fiona perquè pensava que era la que em podia quedar més a tocar, però a mesura que llegeixes t’endinses moltíssim en la vida de les altres dues protagonistes i reconec que les seves històries m’han acabat resultant molt més apassionants i interessants que la de la Fiona.


L’única cosa que al principi em va “desagradar” és que les proporcions de pàgines per les tres històries no està del tot igualada, més o menys el 80% de pàgines són sobre dues de les històries i el 20% per l’altre. Tot i això, a mesura que avançaven les històries vaig començar a entendre les proporcions de pàgines, ja que crec que les històries a les quals l’autora dedica més temps, són aquelles que al final t’acaben enganxant més i de les quals hi ha més coses per parlar.


Sobre el final, només puc dir que m’ha agradat, l’autora s’ha mantingut fidel al realisme del qual està impregnat el llibre i, tot i que no és cap sorpresa pel lector, agrada.

Llavors, també m’agradaria parlar de les protagonistes, perquè m’han encantat. Cada una té la seva pròpia personalitat i mentalitat, però una cosa que les caracteritza a totes és que són noies lluitadores que s’esforcen per seguir endavant. Cadascuna té una situació diferent, cada una més complicada que l’altre, però les tres desperten certa admiració en la forma que tenen d’afrontar els problemes i lluitar per seguir endavant.


Respecte a l’amor, no diré que no n’hi ha, però d’amor en aquest llibre potser n’hi ha només un 2% del total, així que si te’l compres esperant tres històries d’amor diferent, doncs no és el que et trobaràs, més aviat et trobarà tres històries de superació personal diferents i et prometo que mentre les llegeixis no trobaràs a faltar el romanticisme.

En definitiva, jo qualificaria aquest llibre com un llibre interessant, realista, que enganxa, que et fa reflexionar i que et farà sentir una certa admiració per les protagonistes.

4,75/5




dimecres, 19 d’octubre de 2016

RESSENYA: LA RÀBIA (LOLITA BOSCH)


Hola a tots,
Avui us porto, després de gairebé una setmana, la ressenya d’un llibre amb una temàtica que m’ha semblat realment interessant: el bullying. L’autora del llibre, Lolita Bosch, va confessar en el temps que el llibre va ser publicat que ella va ser víctima del bullying des dels 14 fins als 17 anys i que el que s’explica en el llibre està totalment basat en la seva experiència personal, de forma que això li dóna encara un toc més profund al llibre.

FITXA TÈCNICA

Títol: La ràbia
Autora: Lolita Bosch
Nº de pàgines: 170
Editorial: Ara llibres
Sinopsis: «Odiar és anar-se’n. Marxar. Fugir. Perdre. Sentir ràbia, en canvi, és sentir-se vençut. És mirar les coses des d’una porta molt petita i molt alta que duu a un món immens que és molt avall i on gairebé tot sembla ser a les fosques. Un món on no saps per què però hi vols tornar a entrar. Fer-lo teu. Potser per trobar-hi l’única porta de sortida. La ràbia és una forma estranya d’esperança.»

OPINIÓ PERSONAL

Abans de tot us aviso que aquesta ressenya serà diferent de les ressenyes normals perquè aquest llibre és diferent, d’alguna forma m’ha donat la sensació d’estar veient un documental sobre el bullying mentre llegia el llibre per la forma en què està fet, així que en aquesta ressenya no puc parlar-vos del llibre com si fos un llibre normal.

En primer lloc he de dir que la novel·la té un fil argumental bastant diferent de la típica novel·la, com ja he dit. És veritat que segueix una història que podríem anomenar la principal, però aquesta es troba intercalada amb diverses reflexions actuals de l’autora sobre el que va passar i amb intervencions de víctimes actuals del bullying que parlen de la seva experiència donant-li aquest aire documental. Encara més, personalment diria que el llibre juga una mica amb la barrera entre ficció i realitat, ja que la història de principal està narrada més a forma de ficció (tot i que està basada en fets reals), mentre que les intervencions de l’autora i les víctimes del bullying d’alguna forma semblen tenir més un format documental. De forma que si busqueu la típica novel·la amb un sol fil argumental i una sola història penso que potser la forma que està organitzat aquest llibre no us acabarà d’agradar, però crec que val la pena fer un esforç.


El tema que tracta l’autora, com ja he dit anteriorment, és el bullying i la veritat és que no és un tema fàcil del qual parlar sobretot per les persones que n’han estat víctimes. Encara més, al saber que tot el que llegeixes no té gens de ficció i que són les pròpies experiències de l'autora, la història es torna molt més impactant, especial i realment et sorprens de la maldat  i crueltat de certes persones, a la vegada que et sents més proper a les reflexions i intervencions de l’autora i tots els altres personatges.

Aquesta és Lolita Bosch, autora del llibre

El llibre és fàcil de llegir, no diré que enganxa i atrapa com la típica novel·la adolescent, però trobo que el tema que tracta és molt interessant i no sempre tens l’oportunitat de poder arribar a comprendre com se sent una persona que ha passat per una situació com aquesta, així que és molt interessant llegir-lo.
Encara més, l’autora no endolceix ni per un segon la realitat, de forma que et transmet els sentiments tal com són i això t’ajuda encara més a comprendre-ho tot. Personalment, he de dir que m’ha agradat el final perquè era el que necessitava després de llegir tot el que havia llegit.


Sincerament, no puc dir res més sobre aquest llibre perquè llavors ja us desvelaria la història, les experiències, les opinions i les coses que passen en el llibre, però si sou persones interessades en temes socials, és una llibre que recomano.

Si busqueu un llibre de crítica social, profund i intens us recomano totalment aquest llibre.

3,5/5