dimecres, 6 de juliol de 2016

RESSENYA: LA VÍDUA (FIONA BARTON)


Hola a tots,
Sé que feia poc havia promès intentar mantenir el blog més actiu i penjar més contingut, però com podeu notar m’està costant bastant escriure entrades, així que he decidit que aquest estiu el blog farà unes vacances.
Tot i això, abans de començar les vacances del blog, us volia portar una ressenya que fa bastant que he estat ajornant, però que tenint en compte que és d’un llibre que em van enviar des de l’editorial crec que he de penjar. Encara més, l’editorial fins i tot va invitar-me a anar a una trobada amb l’autora i altres bloggers, a la qual no vaig poder anar perquè tenia un altre compromís, però això em fa venir encara més ganes de compartir la ressenya del llibre.

FITXA TÈCNICA

Títol: La vídua
Autora: Fiona Barton
Nº de pàgines: 512
Editorial: Columna (Grup 62)
Sinopsis: “En els judicis importants —crims sonats i terribles que han omplert titulars— m’he trobat observant l’esposa de l’home que seu al banc dels acusats i preguntant-me què en sabia ella realment, o què en volia saber.
Tu també la deus haver vist, a les notícies. Potser t’hi has de fixar bé, però hi és, dreta i en silenci darrere del seu home a les escales dels jutjats. Assenteix i li estreny el braç mentre ell proclama la seva innocència perquè creu en ell.
Però què passa quan les càmeres pleguen veles i el món deixa d’observar?”.

OPINIÓ PERSONAL

Sobre la trama he de dir que t’atrapa des del primer instant i et manté enganxat a la història tota l’estona. A diferència de certs llibres en els quals al principi costa situar-te en el context de la història, aquest llibre t’hi introdueix des del principi, és a dir, et col·loca molt bé dins de la història. Encara més, en general penso que el llibre està molt ben estructurat, és a dir, en cada moment saps on estàs, quins són els personatges que estan intervenint i que és el que està passant.


Una altra cosa que m’ha agradat molt és que en aquest llibre la història està enfocada des del punt de vista de diversos personatges, el punt de vista dels quals normalment no queda representat en els thrillers, de forma que crec que això fa la història més original.

Tot i això, també he de dir que no he trobat cap gir inesperat (els quals m’encanten) que m’hagi deixat amb la boca oberta perquè en general les coses es podien intuir, però tot i això l’autora aconsegueix enganxar-te com una mala cosa. Respecte al final, només diré que m’ha agradat, no ha estat cap sorpresa ni gran revelació, però està bé i deixa la història ben tancada i, si no hi ha d’haver continuació, això sempre és un punt a favor.


Respecte al llenguatge, és un llibre molt fàcil i ràpid de llegir. El llenguatge és senzill i ajuda a lectura al llarg de tota la història.

Llavors, sobre els personatges, en general he de dir que tots m’han agradat. Tots estan ben descrits psicològicament i he de dir que alguns són bastant complexos. Els personatges que m’han agradat més han estat, evidentment, la vídua, tot i que com passa molt sovint a vegades actuava de formes en les quals no estava d’acord i em posava dels nervis i el policia perquè és una persona tenaç que no es dóna per vençuda i això m’ha agradat.


En definitiva, la vídua és un llibre amb intriga, que enganxa molt fàcilment i fàcil de llegir.

4/5


dilluns, 20 de juny de 2016

TERCERA EDICIÓ DE "EL NOI DEL BUS"


Hola a tots,
Avui porto una entrada més aviat informativa i és que hi ha hagut la TERCERA EDICIÓ DE “EL NOI DEL BUS”. Sí, tal com ho dic, hi ha hagut una tercera edició. La veritat és que aquesta vegada m’he esperat una mica a escriure l’entrada, no com en el cas de la segona edició, per un sol motiu; estava esperant que m’arribessin alguns exemplars a casa perquè aquest cop ho posa en la portada que es tracta de la tercera edició i volia poder ensenyar-vos-ho quan penges l’entrada.

Un exemplar de cada edició. La veritat és que ara que m'hi fixo el color de la portada del de la tercera edició és una mica diferent...

La veritat és que no sé gaire que dir-vos sobre aquesta edició perquè el llibre en el fons és el mateix, però com un detall interessant us puc dir que totes les edicions del llibre són diferents per culpa de la dedicatòria. En els llibres de la primera edició no hi ha dedicatòria perquè se la van deixar, en els de la segona la dedicatòria està col·locada sota el títol del llibre en la tercera pàgina i en els de la tercera edició està col·locada a la pàgina anterior a la del títol. I abans que pregunteu, no tinc ni idea perquè han canviat la dedicatòria de lloc.


Per acabar l’entrada, només volia donar-vos les gràcies a tots, doncs, que l’heu comprat i llegit i espero que us hagi agradat!


Moltíssimes gràcies!

dimecres, 15 de juny de 2016

BOOK-TAG: EL JOC LITERARI DE LES FRASES


Hola a tots,
Torno a estar a aquí després d’un altre període bastant llarg d’inactivitat... Suposo que ja heu notat que tinc bastants dificultats per mantenir el blog actiu d’una forma regular, però com a defensa diré que tot i no penjar contingut d’una forma regular i deixar-lo abandonat de tant en tant, com a mínim puc dir que al final sempre acabo tornant. Bé, com que no m’he pogut llegir cap llibre nou, he decidit portar-vos un book-tag que vaig trobar i em va semblar molt original i és “El joc literari de les frases”.

Aquest tag consisteix a triar deu llibres, llavors de cadascun s’ha d’escollir una paraula que estigui en la pàgina i línia que indica el tag i finalment s’ha d’escriure un mini text en què surtin totes les paraules.

-Pàgina 10, línia 11 
(El vigilant en el camp de sègol) Turó


-Pàgina 23, línia 4 
(L’art de ser normal) Termòmetre


-Pàgina 38, línia 2 
(No està escrit a les estrelles) Desmaiar-se


-Pàgina 24, línia 20 
(El noi del bus)  Atenció


-Pàgina 51, línia 15 
(Caçadors d’ombres) Porta


-Pàgina 66, línia 6 
(Oscuros) Sana


-Pàgina 77, línia 7 
(Eleanor & Park) Raspall


-Pàgina 86, línia 16 
(La Selección) Problemes


-Pàgina 69, línia 9 
(El petit príncep) Príncep


-Pàgina 100, línia 1 
(Desafíame) Estudiar


La veritat és que m’han sortit paraules tant disperses que m’ha costat una miqueta posar-les totes juntes en un text, però al final enredant una mica la trama ho he aconseguit i aquí està el text que he fet amb  totes aquestes paraules:

No s’esperava que la seva tornada fos d’aquella manera. Després de passar setmanes ingressada a l’hospital havent de suportar ser despertada cada nit perquè una infermera li poses el termòmetre i no podent passar del llindar de la porta de la seva habitació sense que vingués una infermera a socorre-la per por a què pogués arribar a desmaiar-se del dolor del tractament, esperava aconseguir una mica de llibertat al marxar d'allà. S’imaginava que al tornar a casa la seva vida tornaria a la normalitat i els únics problemes als quals s’hauria d’enfrontar serien estudiar, treure bones notes i trobar el seu príncep blau, però tot i haver deixat l’hospital i estar sana, aquella malaltia l’havia deixat marcada i semblava que la perseguia allà on anés. Només calia mirar-la amb atenció per veure els rastres que la malaltia havia deixat. Es trobava un recordatori cada matí quan anava al lavabo i veia el seu raspall sobre el marbre per recordar-li que ja no tenia cabell per on passar-lo o quan havia de trobar roba que amagués les cicatrius i les marques que li havien deixat l’operació i la quimio. L’únic lloc que li quedava per sentir la normalitat que tant anhelava era aquell turó solitari allunyat de la ciutat.

Espero que us hagi agradat