dilluns, 2 de gener de 2017

FRASES DE "DOS CHICOS BESÁNDOSE" (PART 1)


Hola a tots,
En primer lloc, FELIÇ 2017!
I ara tornem al tema de l’entrada; la veritat és que feia ja molts dies que pretenia fer aquesta entrada, però no trobava el moment, així que he aprofitat les vacances per fer una recopilació de frases del llibre “Dos chicos besándose” de David Levithan que em van encantar. Aquí només us deixo la meitat de les frases perquè n’hi ha tantes que he decidit penjar-les en dues entrades diferents. Espero que us agradin i us animin a llegir el llibre:

No es consciente de lo hermoso que es mientras sube el camino de acceso a la casa y toca el timbre. No es consciente de lo hermoso que es lo corriente cuando ya ha desaparecido.

La libertad no consiste sólo en votar, casarse y besarse en la calle, aunque sean cosas importantes. La libertad también tiene que ver con lo que te permites hacer.

Las conversaciones són falsas y rebosan de un coqueteo que él nunca llevarà más allá, pequeñas chispas que jamas se convertirán en fuego.

El amor es tan doloroso... ¿Cómo podrías deseárselo a alguien?. Y tan esencial...¿Cómo podrías interponerte en su camino?

Porque, sí, el silencio puede marcar el tiempo con boyas, pero necesita anclarse con palabras.


Ese no es el tipo de baile que os gustaría recordar. Os gustaría recordar una canción lenta, como el último baile de Avery y Ryan.

Recordamos como era conocer a alguien. Recordamos cómo era dar posibilidades a alguien. Miras desde tu mundo y te adentras en el de la otra persona sin saber muy bien qué vas a encontrar, pero con la esperanza de que sea algo bueno.

¿Quién quiere dormir cuando sabes que sólo te quedan unos meses de vida, unos días de vida? Sólo si el dolor es demasiado intenso. En caso contrario, el sueño es tiempo perdido que nunca volverá.


Mientras el mundo descansa, nos gustaría mostrároslo. Así nunca tendríais dudas de lo parecidos, lo confiados, lo asombrosos y lo vulnerables que somos todos.

Tal vez sea una reacción química: nuestros pensamientos comulgando con el amanecer y creando esa breve e intensa fe en lo nuevo.

Los planes son cosas que puedes discutir en esa primera llamada nerviosa. Un plan es algo tácito que, sin embargo, le da esperanza a tu voz.

Las primeras citas fallidas son simplemente eso: historias cortas. Las primeras citas buenas son mucho más: son primeros capítulos.

A la gente le gusta decir que ser homosexual no es como el color de la piel, que no es algo físico. Nos dicen que siempre existe la opción de ocultarse. Pero, si eso es cierto, ¿ por qué siempre nos encuentran?

El aburrimiento comenzó a impregnar el exterior de su vida y el ruido empezó a crecer en el interior.

El humor es tu brújula y tu escudo. Puedes afilarlo para convertirlo en un arma o arrancarle hebras para tejerte una colcha mullida. No se puede subsistir a base de humor, pero sin él, tampoco.

La risa no suele durar más de unos cuantos segundos, es cierto, pero qué segundos tan graciosos.

No son amigos. No si ser amigo de alguien implica ser auténtico.


Espero que us hagin agradat!


dimarts, 13 de desembre de 2016

+100 SUBSCRIPTORS + QUARTA EDICIÓ DE "EL NOI DEL BUS"


101 subscriptors!

La veritat és que em sembla bastant irreal haver superat la marca dels 100 subscriptors. Recordo quan vaig començar, durant les dues o tres primeres setmanes només tenia dos subscriptors (jo un d’ells) i em semblava que era impossible aconseguir que més gent comencés a llegir el meu blog i volguessin unir-se. Ara he superat la marca dels 100...


La veritat és que em sento una mica malament perquè fa moltíssim que no penjo res i el meu ritme d’entrades és totalment irregular. Amb això no vull prometre que em tornaré a posar les piles perquè ja ho he fet molts cops i tots sabem que al final no podré mantenir el ritme. Tot i això, aprofitaré aquesta entrada per dir que no tinc plans d’abandonar el blog, però que publicaré quan pugui i quan em vingui de gust i no us puc dir quan això passarà.

Llavors, també volia aprofitar l’ocasió per dir que ja s’ha fet la 4a edició de “El noi del bus”, moltíssimes gràcies a tots.


I això és tot el que us havia de dir, almenys avui...



dilluns, 14 de novembre de 2016

RESSENYA: L'ASSASSÍ QUE VA SOMIAR AMB UN LLOC AL CEL (JONAS JONASSON)


Hola a tothom,
Avui, després de gairebé dues setmanes (de veritat que sento tardar tant a penjar entrades), us porto la ressenya d’un llibre que la veritat m’ha costat molt temps llegir, i no perquè sigui molt llarg o perquè m’hagi avorrit, sinó perquè ha estat un llibre que vaig començar a llegir en una d’aquelles èpoques en què no llegia gaire, així que vaig tardar una quantitat de temps considerable a acabar-lo. Espero que us agradi.

FITXA TÈCNICA

Títol: L’assassí que va somiar amb un lloc al cel
Autor: Jonas Jonasson
Editorial: Catedral
Nº de pàgines: 383
Idioma: Català
Sinopsi: Tots els delinqüents d’Estocolm persegueixen l’home més estimat de Suècia: un assassí a sou retirat que acaba de sortir de la presó i s’ha aficionat a l’alcohol i la Bíblia. Acompanyen l’exassassí una parella d’enamorats que el protegeixen i l’utilitzen per engegar un negoci que els farà rics: fundar una Esglèsia on regar generosament la paraula de Jesús amb vida de missa, una lloc de recolliment per predicar que el camí de la santedat també es por recórrer fent esses.
  Benvinguts a una història frenètica d’amor, salvació i ressaca. Sant, sant, sant, és l’assassí!

OPINIÓ PERSONAL

Amb aquest llibre l’autor Jonas Jonasson segueix amb la seva línia d’històries i personatges totalment extravagants, inversemblants i extraordinaris que han captivat a lectors al voltant del món.

Jonas Jonasson

La veritat és que la trama d’aquest llibre és absolutament descabellada i irreal i no tinc del tot clar quin és el regust que m’ha deixat. Del que estic segura és que m’ha semblat molt original, en certs aspectes, divertida i el que considero que és molt important en un llibre m’ha creat interès per saber com acabava la història.


Sobre la rapidesa amb que avança la història, aquest no és un d’aquells llibres en els quals l’acció va a cent per hora i tota l’estona estan passant coses noves, sinó que en aquest llibre la història avança a una velocitat mitjana, passen coses abans que et doni temps d’avorrir-te de la situació dels personatges, però tampoc estan passant coses contínuament.


Una cosa a destacar és que el llibre està destacat en tres parts diferents i jo, personalment, quan vaig acabar la segona part vaig tenir la sensació que tot quedava ben tancat i solucionat, és a dir, per mi no calia la tercera part. Tot i això, evidentment me la vaig llegir i em va agradar el final definitiu del llibre i les coses que passaven en la tercera part, però penso que si no hi hagués estat, jo consideraria que el llibre també havia acabat bé.

Sobre els personatges, com tots els creats per aquest autor, són personatges originals i extravagants, no són pas una persona que et trobaries pel carrer. Dos dels protagonistes, la parella d’enamorats, m’han agradat especialment per la seva gran astúcia, la forma en què sempre saben que fer i perquè, com tot en aquesta història, no són precisament típics. I amb els personatges en general, crec que el llibre et fa reflexionar una mica sobre si la gent pot canviar o si són el que són i ja no es pot canviar.


En definitiva, és un llibre amb una història original, extravagant, inversemblant que et farà oblidar-te de la realitat mentre el llegeixis.
3/5